La responsabilitat penal de les persones jurídiques arriba a Andorra: estan preparades les empreses?
Andorra ha fet un pas decisiu en matèria de Corporate Compliance amb l’aprovació de la Llei 18/2026, del 15 de juliol, qualificada del Codi penal, que introdueix per primera vegada un règim específic de responsabilitat penal de les persones jurídiques.
Aquesta reforma suposa un canvi substancial per al teixit empresarial andorrà: davant de determinats delictes, ja no només podrà respondre penalment la persona física que hagi comès els fets, sinó també la mateixa empresa.
El nou model situa, per tant, la prevenció dels riscos penals i els sistemes de Compliance Penal a Andorra en una posició central dins de la gestió empresarial.
En una frase: les societats andorranes ja poden ser jutjades i sancionades penalment —no només civilment— per delictes com la corrupció, el blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme comesos pels seus òrgans o representants. Disposar d’un sistema de prevenció eficaç pot resultar determinant per evitar aquesta responsabilitat.
Quan entra en vigor la responsabilitat penal de les persones jurídiques a Andorra?
Tot i que la nova Llei qualificada del Codi penal ja ha estat aprovada i publicada, el legislador ha establert un període específic d’adaptació per a les empreses.
Les disposicions relatives al règim de responsabilitat penal de les persones jurídiques entraran en vigor al cap d’un any de la publicació de la Llei al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA).
Aquest període transitori resulta especialment rellevant perquè permet a les empreses andorranes anticipar-se a l’aplicació del nou règim i revisar si disposen de mecanismes interns adequats de prevenció, supervisió i control dels riscos penals.
La qüestió, per tant, ja no és únicament conèixer la nova regulació, sinó aprofitar aquest període per preparar l’organització abans que el règim sigui plenament aplicable.
Quan podrà respondre penalment una empresa?
L’article 26 del nou Codi penal estableix dos grans escenaris en què una persona jurídica podrà ser penalment responsable.
D’una banda, quan algun dels delictes previstos legalment sigui comès en benefici directe o indirecte de la persona jurídica per un administrador de fet o de dret, un representant legal o voluntari o una persona amb facultats per prendre decisions o exercir control sobre l’organització.
D’altra banda, també podrà existir responsabilitat quan una persona sotmesa a l’autoritat d’aquestes persones cometi un dels delictes previstos legalment en benefici de l’empresa i la seva comissió hagi estat possible per una falta greu de mesures adequades de supervisió, vigilància i control o per una utilització greument negligent d’aquestes mesures.
Això suposa un canvi important: davant d’un delicte comès dins d’una organització, ja no serà suficient preguntar-se qui ha realitzat materialment els fets. També serà necessari analitzar quines mesures havia adoptat l’empresa per prevenir-los.
La responsabilitat de l’empresa és independent de la de la persona física?
Un altre aspecte especialment rellevant és que la responsabilitat penal de la persona jurídica pot ser exigible encara que no s’hagi pogut identificar concretament la persona física responsable o no sigui possible dirigir el procediment contra ella.
Per tant, el fet que no pugui determinar-se quin administrador, directiu o treballador concret va executar materialment la conducta no exclou necessàriament la responsabilitat de l’organització.
Així mateix, la responsabilitat de l’empresa pot coexistir amb la responsabilitat penal de les persones físiques implicades en els mateixos fets.
Quins delictes poden generar responsabilitat penal per a l’empresa?
La responsabilitat penal de les persones jurídiques no s’estén automàticament a qualsevol delicte. L’article 27 del nou Codi penal determina expressament les categories d’infraccions que poden donar lloc a aquesta responsabilitat.
Entre aquestes es troben, entre d’altres:
- els delictes contra l’ordre socioeconòmic;
- els delictes contra els drets dels treballadors;
- els delictes contra la seguretat col·lectiva;
- els delictes contra la salut pública;
- els delictes contra el medi ambient;
- els delictes de corrupció i tràfic d’influències;
- el finançament il·legal de partits polítics;
- el blanqueig de diners o valors;
- els delictes de terrorisme i de finançament del terrorisme;
- determinats delictes contra la seguretat en el tràfic jurídic;
- i determinats delictes vinculats al tràfic d’éssers humans i a l’explotació sexual.
La diversitat d’infraccions incloses fa que el nou règim pugui afectar empreses de sectors, activitats i dimensions molt diferents.
El Compliance Penal pot eximir l’empresa de responsabilitat penal
Aquest és probablement un dels aspectes més importants de la reforma.
El nou Codi penal preveu que la persona jurídica pugui quedar exempta de responsabilitat penal quan, abans de la comissió del delicte, hagi implementat de manera eficaç un sistema d’organització i gestió adequat per reduir significativament el risc de comissió de delictes.
Això converteix el Compliance Penal en una eina especialment rellevant dins de la gestió empresarial.
Ara bé, no és suficient disposar d’un manual genèric, un codi ètic o un conjunt de documents formalment aprovats. El model ha d’estar realment implantat, funcionar de manera efectiva i adaptar-se als riscos concrets de cada organització.
Què ha d’incloure un Model de Prevenció de Delictes?
La mateixa Llei estableix els elements que ha de reunir el sistema de prevenció perquè pugui desplegar els efectes previstos legalment.
- Identificar els riscos penals. Analitzar les activitats i processos de l’organització en què es poden produir els delictes que cal prevenir.
- Establir procediments i controls interns. Definir protocols que regulin els processos de formació de la voluntat de l’empresa, la presa de decisions i la seva execució.
- Controlar els recursos financers. Disposar de models adequats de gestió dels recursos financers per impedir que puguin ser utilitzats per facilitar la comissió de delictes.
- Implantar canals de comunicació. Establir mecanismes que permetin informar de possibles riscos, irregularitats o incompliments del sistema de prevenció.
- Formar i sensibilitzar. Els administradors, directius i treballadors han de conèixer les mesures adoptades i rebre formació adequada.
- Establir mecanismes disciplinaris. El sistema ha de preveure conseqüències davant de l’incompliment de les mesures de prevenció, amb les particularitats previstes per a les empreses de petites dimensions.
- Revisar periòdicament el model. El sistema s’ha d’actualitzar quan es detectin deficiències, es produeixin reformes legislatives o hi hagi canvis rellevants en l’activitat o estructura de l’organització.
- Supervisar el sistema. La supervisió s’ha d’atribuir a un òrgan amb autonomia d’iniciativa i control, recursos adequats, independència funcional i accés directe a l’òrgan d’administració.
Què passa amb les petites empreses?
La reforma també té en compte la realitat de les empreses de menor dimensió.
Als efectes del nou règim, es consideren persones jurídiques de petites dimensions aquelles que poden presentar models de comptes anuals abreujats.
En aquests casos, les funcions de supervisió del sistema de prevenció poden ser assumides pel mateix òrgan d’administració i aquestes empreses queden exemptes del requisit específic relatiu al sistema disciplinari previst amb caràcter general.
La resta dels requisits s’han d’avaluar atenent les característiques específiques de l’organització.
Ser una petita empresa no significa quedar fora del nou règim. Significa que el sistema de prevenció pot dissenyar-se aplicant criteris de proporcionalitat i tenint en compte la dimensió, l’estructura, l’activitat i els riscos reals de cada organització.
I els grups empresarials?
La nova regulació també contempla expressament la realitat dels grups d’empreses.
En aquests casos, el sistema de prevenció de delictes es pot implementar en l’àmbit del grup, de manera que determinades mesures i procediments interns siguin comuns per a totes o algunes de les societats.
Ara bé, serà necessari garantir que el sistema s’apliqui correctament i que s’adapti a les particularitats, activitats i riscos específics de cadascuna de les entitats que formen part del grup.
El Compliance deixa de ser només una bona pràctica empresarial
L’arribada de la responsabilitat penal de les persones jurídiques representa un canvi de paradigma en el Compliance empresarial a Andorra.
Les empreses hauran de poder acreditar que han identificat els seus riscos i que disposen de mesures reals per prevenir, detectar i reaccionar davant de possibles conductes delictives.
Per això, no serà suficient elaborar documentació. Serà necessari poder demostrar que els procediments s’apliquen, que els responsables coneixen les seves funcions, que els treballadors han rebut formació i que el sistema és objecte de seguiment i actualització.
Esperar que es produeixi una incidència per implantar un sistema de prevenció pot arribar massa tard: perquè pugui desplegar els efectes previstos legalment, el model adequat ha d’haver estat implantat abans de la comissió del delicte.
Com preparar la teva empresa davant la nova responsabilitat penal?
El primer pas és realitzar una anàlisi individualitzada de l’organització i dels riscos penals associats a la seva activitat.
No totes les empreses tenen els mateixos riscos. Una societat que contracta habitualment amb l’Administració, una empresa del sector financer, una constructora, un comerç o una empresa amb una plantilla nombrosa presenten exposicions diferents i, per tant, necessiten controls adaptats a la seva realitat.
A partir d’aquesta diagnosi es pot desenvolupar un Model de Prevenció de Delictes adaptat a l’empresa, establir els controls necessaris, configurar els canals de comunicació, definir les responsabilitats internes i formar els treballadors i directius.
A CP Legal Consulting, com a especialistes en Corporate Compliance, acompanyem les empreses en la implantació de Models de Prevenció de Delictes, des de l’elaboració de l’informe de diagnòstic i el mapa de riscos fins al desenvolupament dels procediments interns, el Canal Ètic, l’Òrgan de Control i els plans de formació.
Conclusió
L’arribada de la responsabilitat penal de les persones jurídiques marca un abans i un després en el dret penal econòmic andorrà. La prevenció, la diligència i el control intern passen a tenir una rellevància directa davant d’una eventual responsabilitat penal de l’organització.
A CP Legal Consulting, ajudem empreses i despatxos d'administració a adaptar-se a aquesta nova realitat legal: des de l'auditoria de riscos penals fins al disseny i la implementació de programes de compliance a mida, adequats a la dimensió i l'activitat de cada organització.