«La càmera grava. Tu n’ets responsable»: tenir càmeres no vol dir complir la normativa
L’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA) ha llançat una campanya per recordar a particulars, empreses i administracions les obligacions que comporta instal·lar un sistema de videovigilància. Van molt més enllà de col·locar un cartell.
Repassem què exigeix la normativa andorrana, quins errors cal evitar i com comprovar si el teu negoci hi està al dia.
Cada vegada més comerços, hotels, oficines, comunitats de propietaris i empreses d’Andorra disposen de càmeres de seguretat per protegir persones, instal·lacions i béns.
No obstant això, la captació d’imatges de persones identificades o identificables constitueix un tractament de dades personals i queda sotmesa tant a la normativa de protecció de dades com a la regulació específica de seguretat pública.
Una càmera pot protegir el teu negoci, però també comporta responsabilitats legals.
Des de CP Legal Consulting analitzem els requisits que han de tenir en compte les empreses andorranes que utilitzen aquests sistemes.
Què ha fet l’APDA?
El 23 d’octubre del 2026 l’APDA va posar en marxa una campanya informativa, amb especial atenció als propietaris de comerços. Va distribuir cartells a l’avinguda Meritxell, la plaça de la Rotonda i el carrer Prat de la Creu, amb un codi QR que remet a l’explicació completa dels requisits i dels tràmits.
«La càmera grava. Tu n’ets responsable.»Lema de la campanya de l’APDA, octubre del 2026
El motiu és que han augmentat les consultes i queixes sobre càmeres a carrers i façanes, i l’Agència considera que molts dispositius no estan declarats i que nombrosos cartells són deficients: alguns citen legislació antiga i altres només mostren el dibuix d’una càmera, sense la informació mínima.
La campanya desenvolupa la nota informativa que l’APDA va publicar el 23 de juliol del 2026, que és la referència pràctica més completa sobre la matèria.
Quina normativa regula la videovigilància a Andorra?
Llei 29/2021 (LQPD)
Llei qualificada de protecció de dades personals. Estableix els principis de licitud, transparència, minimització, seguretat i responsabilitat proactiva, i els drets de les persones.
Decret 391/2022
Reglament d’aplicació de la LQPD, del 28 de setembre, que desenvolupa les obligacions dels responsables.
Llei 30/2018
Llei qualificada de seguretat pública. Regula, entre altres qüestions, la captació de via pública, la conservació de les imatges i el règim d’autorització.
Reglament del 9-12-2020
Regula la instal·lació de sistemes de videovigilància i els tràmits davant del ministeri competent en matèria d’Interior.
Important: contractar una empresa de seguretat no regularitza la instal·lació. El responsable del tractament és qui ha de verificar que es compleixen les obligacions legals.
Autorització o comunicació prèvia: quin règim m’aplica?
Abans de posar en marxa el sistema cal determinar el règim administratiu davant del ministeri d’Interior. El tràmit es pot fer per la Seu electrònica de Govern.
| Supòsit | Règim | Aspectes clau |
|---|---|---|
| Capta imatges o sons de la via pública, d’espais públics o d’espais oberts al públic | Autorització prèvia | Memòria explicativa i plànol amb el camp de visió de cada càmera. Requereix informe previ i vinculant de la Comissió Nacional de Videovigilància. Vigència màxima de cinc anys, renovable. |
| Sistema privat que no capta aquests espais | Comunicació prèvia | Cal identificar el titular, la finalitat, les càmeres, els espais captats, les persones autoritzades i les mesures de seguretat. |
Qualsevol modificació substancial (afegir o reubicar càmeres, ampliar el camp de visió, activar l’àudio o canviar la finalitat) s’ha de comunicar o sotmetre a una nova autorització.
Atenció als exteriors dels comerços: una càmera a la porta que enfoca la vorera o una zona de pas deixa de ser una instal·lació interior i entra en el règim d’autorització.
Els 8 requisits que ha de revisar qualsevol empresa amb càmeres
Finalitat legítima i proporcional
Cal documentar la finalitat, la necessitat i la base jurídica. La càmera només s’ha d’instal·lar si no hi ha una alternativa menys intrusiva, amb el nombre i l’angle de visió mínims. No es poden captar habitatges de tercers ni lavabos, vestidors o zones de descans.
Tràmits administratius
Segons les càmeres captin o no la via pública, espais públics o oberts al públic, cal autorització o comunicació prèvia davant d’Interior.
Cartells en dues capes
Un cartell visible a cada accés amb la informació mínima (responsable, finalitat, base jurídica, destinataris, drets i reclamació a l’APDA) i una segona capa amb la informació completa, en paper, web o QR.
Conservació màxima d’un mes
Les gravacions s’han de suprimir en el termini màxim d’un mes, llevat que estiguin vinculades a un delicte, una investigació o un procediment. Cal configurar l’esborrament automàtic.
Accés restringit i seguretat
Només hi ha d’accedir personal autoritzat, amb credencials individuals, sense contrasenyes per defecte, amb registre d’accessos, accés remot restringit i programari actualitzat.
Documentació de protecció de dades
Cal incorporar el tractament al Registre d’activitats, fer l’anàlisi de riscos i, si escau, una avaluació d’impacte. Els proveïdors amb accés a les imatges requereixen un contracte d’encàrrec.
Àudio desactivat per defecte
La gravació de so suposa una ingerència més intensa. Només es pot activar si és estrictament indispensable, sense alternativa menys intrusiva, i s’ha de justificar expressament.
Treballadors i drets
Cal informar prèviament el personal, evitar controls desproporcionats i disposar d’un procediment per atendre els drets d’accés, supressió, limitació i oposició.
Recorda: el consentiment no és, amb caràcter general, la base jurídica adequada per a la videovigilància de seguretat. En l’àmbit privat, la base habitual és l’interès legítim en protegir persones i béns, sempre que no preval sobre els drets dels afectats.
Situacions habituals que poden comportar un incompliment
Càmeres que enfoquen el carrer
Un comerç grava contínuament la vorera i els vianants. La captació de via pública per sistemes privats està molt restringida i, quan s’admet, requereix autorització. Cal revisar l’angle.
Accés des del mòbil
Diversos treballadors comparteixen les credencials de l’aplicació que mostra les gravacions. Sense perfils individuals ni registre d’accessos, el risc d’accessos no autoritzats és alt.
Gravacions conservades durant mesos
El sistema guarda les imatges 90 dies sense justificació. Supera el límit general d’un mes i vulnera el principi de limitació del termini de conservació.
Cartell amb només el dibuix d’una càmera
No identifica el responsable, la finalitat ni com exercir els drets. És, precisament, una de les deficiències que l’APDA ha detectat.
Aquests exemples mostren que un sistema tècnicament correcte pot presentar deficiències legals si no s’han analitzat les condicions de captació i tractament de les imatges.
Es poden utilitzar les càmeres per controlar els treballadors?
Les càmeres que puguin captar treballadors exigeixen informar-los prèviament i de manera específica sobre la ubicació general del sistema, les finalitats, l’eventual ús disciplinari de les imatges, el termini de conservació, qui hi pot accedir i com exercir els seus drets.
Una càmera destinada a protegir la caixa registradora no habilita l’empresa a controlar de manera permanent el rendiment del personal. El sistema no pot servir per a una vigilància permanent, indiscriminada o desproporcionada, ni captar espais de descans, vestidors o lavabos.
Aspecte clau: qualsevol ús de les gravacions per a una finalitat diferent de la que va justificar la instal·lació requereix una anàlisi de compatibilitat, licitud i proporcionalitat.
El teu negoci compleix la normativa de videovigilància?
Comprova si pots respondre afirmativament a les qüestions següents:
- Tinc una finalitat concreta i he descartat alternatives menys intrusives?
- He determinat si necessito autorització o només comunicació prèvia, i ho he tramitat?
- Les càmeres capten únicament les zones necessàries i no enfoquen la via pública, habitatges ni zones d’intimitat?
- Els cartells són actuals, visibles a cada accés i tenen la informació mínima i una segona capa (web o QR)?
- L’àudio està desactivat?
- Les gravacions s’esborren automàticament en un mes?
- Només el personal autoritzat accedeix a les imatges, amb credencials individuals i registre d’accessos?
- El tractament consta al Registre d’activitats i he fet l’anàlisi de riscos?
- Tinc contracte d’encàrrec amb els proveïdors que accedeixen a les imatges?
- He informat els treballadors i disposo d’un procediment per atendre els drets?
- Reviso periòdicament la necessitat i la seguretat del sistema?
Si tens dubtes en algun d’aquests punts, és recomanable fer una revisió legal del sistema.
Quines conseqüències pot tenir l’incompliment?
Utilitzar càmeres sense respectar les obligacions legals pot comportar reclamacions de les persones afectades, actuacions de control de l’APDA, requeriments de correcció i, quan correspongui, sancions administratives. Les conseqüències dependran de la infracció concreta i de la seva gravetat.
La millor manera de reduir els riscos legals és revisar el sistema abans que es produeixi una reclamació o una incidència.
Dubtes habituals sobre videovigilància
És suficient tenir un cartell de videovigilància?
No. El cartell és només la primera capa informativa. També cal complir els requisits de licitud, proporcionalitat, tràmits, conservació, seguretat i documentació del tractament.
Quant de temps puc conservar les gravacions?
Com a màxim un mes des de la captació, sense perjudici de les excepcions legals (delicte, investigació policial o procediment judicial o administratiu obert), en què les imatges necessàries s’extreuen i es conserven per separat.
Puc instal·lar càmeres que gravin el carrer?
Les càmeres privades no poden captar la via pública, tret que sigui estrictament necessari, limitat a la franja mínima, proporcionat al risc i amb l’autorització corresponent d’Interior.
Les càmeres poden gravar àudio?
L’àudio ha d’estar desactivat per defecte i només es pot activar si és estrictament indispensable i s’ha justificat expressament en el tràmit i en l’anàlisi de riscos.
He de tenir un registre d’activitats de tractament?
Sí. El tractament de videovigilància s’ha d’incorporar al Registre d’activitats de tractament, amb finalitat, base jurídica, destinataris, termini de conservació i mesures de seguretat.
Si una empresa externa gestiona les càmeres, qui és responsable?
Habitualment, l’empresa que decideix la finalitat i els mitjans del tractament. El proveïdor que accedeix a les imatges actua com a encarregat del tractament i cal un contracte escrit.
Com podem ajudar-te a adequar el teu sistema de videovigilància?
A CP Legal Consulting som especialistes en protecció de dades personals i assessorem empreses i professionals d’Andorra en el compliment de la normativa. En matèria de videovigilància, podem ajudar-te amb:
- Revisió legal dels sistemes de càmeres existents.
- Anàlisi de la finalitat, la ubicació i la proporcionalitat.
- Revisió i adaptació dels cartells informatius.
- Documentació de protecció de dades i contractes d’encàrrec.
- Incorporació del tractament al RAT.
- Anàlisi de riscos i valoració de la necessitat d’una AIPD.
- Revisió dels accessos, terminis de conservació i protocols interns.
- Gestió dels tràmits d’autorització o comunicació davant d’Interior.